Raquel Gámez - A la teva pell (Llibres del Delicte, 2016)
Efectivament, aquesta mena de salconduït, que cada vegada llegien detingudament, permetia l'obertura de forrellats, tanques, baldes i passadors de passadissos, primer per a arribar a l'àrea circular on confluïen les diverses galeries i, més enllà, cap a la infermeria. En un moment del recorregut -que feia amb l'atenció que posem a qualsevol experiència nova-, vaig pensar què succeïria si perdia o em prenien aquell paperet amb el meu nom, el meu destí, una signatura i un segell oficial. Només aleshores vaig ser plenament conscient que era "a dins", i que hi havia un "fora".
Aquestes imatges les tenia mig empolsegades en algun bagul de les golfes, però n'hi va haver prou d'obrir A la seva pell, la nova novel·la de la Raquel Gámez publicada a Llibres del Delicte, perquè les finestres del record s'obrissin de cop i la ventada em tragués la pols de la memòria. Però va quedar molta borra, que la història colpidora de l'educadora social i del pres, de la Gal·la i del Leo, va anar fent voleiar fins que vaig descobrir-me mastegant-la i fent esforços per a engolir-la en sec.
Era la famosa borra de les bones històries que descriuen situacions injustes, d'aquelles que els protagonistes no en poden sortir perquè el sistema -el sistema inamovible, el sistema que et cau al damunt com si un mamut se t'hagués assegut a sobre- fa que no hi hagi policia, jutge, detectiu, psicòleg o educador social que pugui revertir la conjuntura. La famosa borra que produeix aquell desassossec que t'empenta per continuar llegint, tot i tenir menys i menys salivera per a empassar-te la injustícia.
Estem acostumats a llegir que, als "dolents" de ficció, si no els pelen, van a la presó. També estem acostumats que als "dolents" de la vida real, més sovint del que desitjaríem, els obvien la presó tot fent servir mecànica legal més o menys fina; això et fa mastegar molta borra que fa de mal emgolir. Massa. Però no estem tan acostumats a llegir què succeeix a la presó, com se senten els interns, les persones. Aquest és el punt de vista que aporta la Raquel Gámez i, ja us ho avanço: necessitareu un litre de rom per a poder empassar-vos la borra que descriu A la seva pell. De tant en tant, però, la borra literària és bona perquè ens fa pensar sobre el sistema que tenim i si ja ens està bé que les coses funcionin d'aquesta manera.